Passa al contingut principal

Entrades

L'Escorpí

Avui us porto la primera part d'una mini novel·la negre que he escrit. Espero que us agradi i que tingueu ganes de seguir les aventures del Detectiu John Morgan. Molta força a tothom i a seguir endavant :) Es podria dir que tot va començar un 3 d'octubre de l'any 1970 al matí amb una trucada de telèfon: - Aquí Detectiu Morgan, Comissaria de Los Angeles digui? Si... Ahà... D'acord.. i l'adreça és?... Perfecte doncs ara anem cap allà. – Penja el telèfon. Des que havia sonat el telèfon havia estat escoltant i parant tota l'atenció possible. Feia temps que esperava que passés alguna cosa i potser amb aquella trucada la meva avorrida vida a la comissaria fent informes faria per fi un gir de 180º. - Mike, deixa el que estiguis fent i vine amb mi, tenim un cas. - Si senyor! Un cas d'homicidi, senyor? - No t'emocionis noi! Encara és incert. La nostra feina serà analitzar l'escena i descobrir si es tracta d'un homicidi o no. Agafa les c
Entrades recents

(CAST) Poema VIII - TE DIRÍA QUE TE QUIERO

Bon Any Nou 2020!!! Avui us porto un senzill poema escrit recentment en castellà. A vegades surt en un idioma i a vegades surt en un altre, coses de l'inspiració ;) espero que us agradi a tot/es! Una forta abraçada!! Te diria que te quiero Si tan solo pudiera abrazarte, olerte el pelo y mirarte, te diría que te quiero como nadie más supo, y que te amo más de lo que nadie pudo.  Pero ahora estás tan lejos, que mis manos no te alcanzan, mis miradas no te miran y mi corazón no te siente. Ven y háblame, tócame y besame hasta que el mundo reviva y esta condena termine. Libérame de los recuerdos olvidados para que te siga soñando como el día que reviví, al escucharte decir sí. Ámame hasta el fin de los días, porque mi amor arde, por volver a alcanzarte, mirarte y amarte. Roger Tubau* --------------------------- Si voleu estar informats per quan publiqui nous posts, podeu seguir-me a Instagram https://www.instagram.com

Poema VII - Desitjant el moment

Avui us porto un nou poema que vaig elaborar entre el dimarts i el dimecres d'aquesta setmana. Explica la sensació que es té quan es desitja el moment de perdre els sentits i el temps. Com al ballar  on et deixes portar per la melodia i els sentiments. És el sexe mental, el que fem quan el desitgem i el que tenim abans de fer-ho amb la persona que estimem. Es recomana llegir escoltant la melodia de Chopin. Enllaç Youtube:  https://www.youtube.com/watch?v=9E6b3swbnWg Enllaç Spotify:  https://open.spotify.com/track/7n92QzQomRCLlciO14X0kd?si=Z_-ZaLuxQpiXYkzoEKz6vw Desitjant el moment Quan ens hem mirat tot ha canviat, L’univers s’ha fos i el temps s’ha parat, Només hi som tu i jo, Flotant i menjant-nos els ulls, desitjant el moment on perdem la ment. Que els llavis es coneguin, els braços s’abracin les olors s’ofeguin i les pors desapareguin. L'infinit es torna present, En una sola existència, En un sol moment, Que ens canvia la vida, L

ESPECIAL HALLOWEEN- La Bruixa d'en Jordà (l'origen de la Castanyada)

Hi havia una vegada dues germanes que vivien a prop de la Fageda d'en Jordà. Dues germanes que no s'assemblaven en res. La germana gran, la Gemma, era alta, esvelta, atractiva i tenia uns cabells d'or lluents com el sol; la germana petita, la Clàudia, era baixeta, rodoneta, amb nas de panotxa i tenia uns cabells negres i grisos com el carbó cremat. Des de ben petites havien tingut bona relació aparentment, però el cert és que batallaven contínuament entre elles per les seves gelosies i complexos. La Gemma, tot i ser més atractiva que el dia, no tenia èxit amb els nois. Per ells resultava massa atractiva. Fins a tal punt que els era inaccessible i els que no pensaven que ho fos se sentien massa intimidats per a parlar-hi. Sovint per aconseguir la seva atenció parlaven amb la Clàudia, la seva germana. Ella era una noia molt dòcil i de fàcil tracte, la seva actitud acabava desbordant les intencions inicials dels nois que s'hi acostaven i tots inevitablement cedie

Poema VI - L'Amor Propi

Després de força temps sense fer cap Post, hi torno amb un poema que vaig escriure fa uns mesos. L'amor propi, el que tots tenim i el que a vegades ens poden trencar les paraules, les situacions i els moments més absurds. L'amor propi és d'un mateix i, com a tal, mai ningú l'hauria de tocar. I nosaltres tampoc ens hauríem de deixar portar pels sentiments que inunden tot tan fàcilment. Estigueu com estigueu a l'hora de llegir aquest poema, no us quedeu amb el mal cos del pou. Més al contrari, ha de ser un reforçament per mirar que NO ens afectin aquesta mena de situacions fruit d'altres persones o, a vegades fins i tot, de nosaltres mateixos. Força i llum per tots. Ben aviat, més! POEMA VI Diuen que l’amor propi és el primer però quan me'l trepitgen tot es cau i es fa malbé. Veig el pou i tot es magnifica, tot dins meu claudica. Ja no vull sortir de dins, no vull saber res de fora, estic bé en mi mateix. No deixo de rumiar, p

Llista de Spotify La Fulla En Blanc

Benvolguts/des Lectors/es, Com anem? Avui us porto un post molt breu però que espero que serveixi d'inspiració per molts/es de vosaltres. No és altra cosa que compartir-vos la llista de Spotify de La Fulla En Blanc . La llista de música que escolto quan intento escriure. Per mi, un petit tresor que està en continua construcció :) En la Llista hi he recopilat totes aquelles cançons i melodies que m'han pogut servir d'inspiració o que han tingut un profund impacte en mi i m'ajuden a fer que els dits i els pensaments conflueixin en una sola direcció. Espero que compartint-la amb vosaltres us serveixi també d'inspiració ja sigui per escriure, llegir, dibuixar, estudiar o treballar. Hi podreu accedir, i escoltar les més de 100 cançons de tots els estils que he anat penjant de mica en mica, clicant en el següent enllaç:   Llista Spotify La Fulla En Blanc   https://open.spotify.com/playlist/4NUupSifTvvzcQb51CvYsK?si=prbGwFlyT3SBhpPh0xLmZg  Finalment, u

Poesia experimental: Disseccionant el #HaikuChallenge

Benvolguts Lectors/es, com va l'estiu? Espero que tot genial :) Avui us porto l'explicació i funcionament del #HaikuChallenge, una petita dissecció del Challenge que vaig realitzar per instagram fa uns mesos.  Tot va començar quan fa uns mesos vaig publicar un poema breu intentant seguir l'estil dels tradicionals Haikus Japonesos. Pels que no sàpiguen que és un haiku, es tracta d'un poema de 3 versos breus on l'autor/a es basa en la sorpresa i l'embadaliment que produeix la contemplació de la natura i el temps.  La veritat és que no estic segur que els meus facin justícia  als japonesos però espero haver-m'he apropat en l'intent.  Un cop publicat el meu intent de haiku,  em va venir al cap l'idea fer-ne de nous basant-me en conceptes que fossin presents en el haiku inicial. I així va néixer el #Haikuchallenge, un intent de metapoesia si se la pot anomenar d'aquesta manera.  Aquest és el Haiku inicial que vaig penjar a Instagram

Poema V: Espero no oblidar-te

Benvolguts lectors i lectores, us deixo el nou poema que he escrit arran del Relat "La Cova":) Espero que us agradi! The Smiths - There is a light that never goes out https://open.spotify.com/track/0WQiDwKJclirSYG9v5tayI?si=Rw8UiaoaQ6WhPodA8TS2_A POEMA V Quan la ment es perdi i els records s’apaguin espero no oblidar-te. Espero reconèixer el teu perfum, Els teus ulls, El teu somriure, La teva veu.. La teva llum. Espero mantenir la meva mirada, que em reconeguis tal com era, tal com et parlava, tal com et petonejava, tal com t’estimava. Espero no perdre’m en els records, i deixar de recordar-te, perquè res em faria més trist que veure’t sense mirar-te, no saber pensar-te, ni tampoc, estimar-te. Necessito escriure ara que puc, Ara, que encara me'n recordo de tot, de tots els teus detalls, les teves perfectes imperfeccions. Ara, que encara et puc sentir, que encara tinc temps. Ara, que encara t’