Poema VII - Desitjant el moment

Avui us porto un nou poema que vaig elaborar entre el dimarts i el dimecres d'aquesta setmana.

Explica la sensació que es té quan es desitja el moment de perdre els sentits i el temps. Com al ballar  on et deixes portar per la melodia i els sentiments. És el sexe mental, el que fem quan el desitgem i el que tenim abans de fer-ho amb la persona que estimem.

Es recomana llegir escoltant la melodia de Chopin.

Enllaç Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=9E6b3swbnWg
Enllaç Spotify: https://open.spotify.com/track/7n92QzQomRCLlciO14X0kd?si=Z_-ZaLuxQpiXYkzoEKz6vw

Desitjant el moment

Quan ens hem mirat tot ha canviat,

L’univers s’ha fos i el temps s’ha parat,

Només hi som tu i jo,

Flotant i menjant-nos els ulls,

desitjant el moment

on perdem la ment.

Que els llavis es coneguin,

els braços s’abracin

les olors s’ofeguin

i les pors desapareguin.

L'infinit es torna present,

En una sola existència,

En un sol moment,

Que ens canvia la vida,

La poma prohibida,

I el cuc amatent,

Que dóna amor nit i dia,

Mossegant els nostres cors lentament.

El desig segueix creixent,

en el reflex dels nostres ulls

plens de llum i foc ardent.

Que bategui Chopin,

i s’acceleri l’ambient

amb la dansa del vent,

que tot s’ho emporta de nit,

inclús en el teu llit.

La melodia mou els peus,

i la mirada els pensaments,

mentres seguim vivint aquest moment,

Flotant i menjant-nos els ulls,

desitjant el moment

on perdem la ment.

Roger Tubau*

Els que tingueu la ment més desperta, haureu caigut en la posibilitat de veure el poema amb una perspectiva més sensual on s'interpreta "el moment" com l'orgasme sexual.

Espero que us agradi i el compartiu.

---------------------------

Si voleu estar informats per quan publiqui nous posts, podeu seguir-me amb el vostre mail i així rebreu la notificació pertinent cada vegada que faci una nova publicació :)

També em podeu seguir en el meu compte d'Instagram https://www.instagram.com/lafullaenblanc

Mil gràcies per llegir :)