Passa al contingut principal

Poema VII - Desitjant el moment

Avui us porto un nou poema que vaig elaborar entre el dimarts i el dimecres d'aquesta setmana.

Explica la sensació que es té quan es desitja el moment de perdre els sentits i el temps. Com al ballar  on et deixes portar per la melodia i els sentiments. És el sexe mental, el que fem quan el desitgem i el que tenim abans de fer-ho amb la persona que estimem.

Es recomana llegir escoltant la melodia de Chopin.

Enllaç Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=9E6b3swbnWg
Enllaç Spotify: https://open.spotify.com/track/7n92QzQomRCLlciO14X0kd?si=Z_-ZaLuxQpiXYkzoEKz6vw

Desitjant el moment

Quan ens hem mirat tot ha canviat,
L’univers s’ha fos i el temps s’ha parat,
Només hi som tu i jo,
Flotant i menjant-nos els ulls,
desitjant el moment
on perdem la ment.


Que els llavis es coneguin,
els braços s’abracin
les olors s’ofeguin
i les pors desapareguin.


L'infinit es torna present,
En una sola existència,
En un sol moment,
Que ens canvia la vida,
La poma prohibida,
I el cuc amatent,
Que dóna amor nit i dia,
Mossegant els nostres cors lentament.


El desig segueix creixent,
en el reflex dels nostres ulls
plens de llum i foc ardent.


Que bategui Chopin,
i s’acceleri l’ambient
amb la dansa del vent,
que tot s’ho emporta de nit,
inclús en el teu llit.

La melodia mou els peus,
i la mirada els pensaments,
mentres seguim vivint aquest moment,
Flotant i menjant-nos els ulls,
desitjant el moment
on perdem la ment.
Roger Tubau*

Els que tingueu la ment més desperta, haureu caigut en la posibilitat de veure el poema amb una perspectiva més sensual on s'interpreta "el moment" com l'orgasme sexual.

Espero que us agradi i el compartiu.





---------------------------


Si voleu estar informats per quan publiqui nous posts, podeu seguir-me amb el vostre mail i així rebreu la notificació pertinent cada vegada que faci una nova publicació :)

També em podeu seguir en el meu compte d'Instagram https://www.instagram.com/lafullaenblanc


Mil gràcies per llegir :)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Poema VI - L'Amor Propi

Després de força temps sense fer cap Post, hi torno amb un poema que vaig escriure fa uns mesos. L'amor propi, el que tots tenim i el que a vegades ens poden trencar les paraules, les situacions i els moments més absurds. L'amor propi és d'un mateix i, com a tal, mai ningú l'hauria de tocar. I nosaltres tampoc ens hauríem de deixar portar pels sentiments que inunden tot tan fàcilment. Estigueu com estigueu a l'hora de llegir aquest poema, no us quedeu amb el mal cos del pou. Més al contrari, ha de ser un reforçament per mirar que NO ens afectin aquesta mena de situacions fruit d'altres persones o, a vegades fins i tot, de nosaltres mateixos. Força i llum per tots. Ben aviat, més! POEMA VI Diuen que l’amor propi és el primer però quan me'l trepitgen tot es cau i es fa malbé. Veig el pou i tot es magnifica, tot dins meu claudica. Ja no vull sortir de dins, no vull saber res de fora, estic bé en mi mateix. No deixo de rumiar, p

Poesia experimental: Disseccionant el #HaikuChallenge

Benvolguts Lectors/es, com va l'estiu? Espero que tot genial :) Avui us porto l'explicació i funcionament del #HaikuChallenge, una petita dissecció del Challenge que vaig realitzar per instagram fa uns mesos.  Tot va començar quan fa uns mesos vaig publicar un poema breu intentant seguir l'estil dels tradicionals Haikus Japonesos. Pels que no sàpiguen que és un haiku, es tracta d'un poema de 3 versos breus on l'autor/a es basa en la sorpresa i l'embadaliment que produeix la contemplació de la natura i el temps.  La veritat és que no estic segur que els meus facin justícia  als japonesos però espero haver-m'he apropat en l'intent.  Un cop publicat el meu intent de haiku,  em va venir al cap l'idea fer-ne de nous basant-me en conceptes que fossin presents en el haiku inicial. I així va néixer el #Haikuchallenge, un intent de metapoesia si se la pot anomenar d'aquesta manera.  Aquest és el Haiku inicial que vaig penjar a Instagram