Passa al contingut principal

Poesia experimental: Disseccionant el #HaikuChallenge

Benvolguts Lectors/es, com va l'estiu? Espero que tot genial :)

Avui us porto l'explicació i funcionament del #HaikuChallenge, una petita dissecció del Challenge que vaig realitzar per instagram fa uns mesos. 




Tot va començar quan fa uns mesos vaig publicar un poema breu intentant seguir l'estil dels tradicionals Haikus Japonesos.

Pels que no sàpiguen que és un haiku, es tracta d'un poema de 3 versos breus on l'autor/a es basa en la sorpresa i l'embadaliment que produeix la contemplació de la natura i el temps. 


La veritat és que no estic segur que els meus facin justícia  als japonesos però espero haver-m'he apropat en l'intent. 

Un cop publicat el meu intent de haiku,  em va venir al cap l'idea fer-ne de nous basant-me en conceptes que fossin presents en el haiku inicial. I així va néixer el #Haikuchallenge, un intent de metapoesia si se la pot anomenar d'aquesta manera. 

Aquest és el Haiku inicial que vaig penjar a Instagram arran de la pregunta "Què som?":


Com he comentat, una vegada publicat em va venir la idea d'agafar els 6 conceptes (Guspira, Univers, Instant, Foc, Infinit i temps) per fer un Haiku de cada un d'ells partint de la mateixa pregunta "Què Són/És -concepte- ?".

El resultat va ser el següent, espero que us agradi:

1. Què són les Guspires?





2. Què és l'Univers?


3. Què és un Instant?




4. Què és el Foc?



5. Què és l'Infinit?


6. Què és el temps?




Aquest va ser el #HaikuChallenge, un conjunt de 6 Haikus basats en els conceptes d'un primer Haiku, conformant-ne un total de 7. Un metapoema, si és que es pot considerar com a tal. Un experiment poètic.

No sé si ha fet justícia als Haikus tradicionals ni si ha estat un experiment exitós però, en qualsevol cas, espero que us hagi agradat :)

---------------------------

Si voleu estar informats per quan publiqui nous posts, podeu seguir-me amb el vostre mail i així rebreu la notificació pertinent cada vegada que faci una nova publicació :)

També em podeu seguir en el meu compte d'Instagram Rogertubau clicant en l'icona situat al marge superior dret del web.

Mil gràcies per llegir :)

Ens veiem aviat!



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Poema VI - L'Amor Propi

Després de força temps sense fer cap Post, hi torno amb un poema que vaig escriure fa uns mesos. L'amor propi, el que tots tenim i el que a vegades ens poden trencar les paraules, les situacions i els moments més absurds. L'amor propi és d'un mateix i, com a tal, mai ningú l'hauria de tocar. I nosaltres tampoc ens hauríem de deixar portar pels sentiments que inunden tot tan fàcilment. Estigueu com estigueu a l'hora de llegir aquest poema, no us quedeu amb el mal cos del pou. Més al contrari, ha de ser un reforçament per mirar que NO ens afectin aquesta mena de situacions fruit d'altres persones o, a vegades fins i tot, de nosaltres mateixos. Força i llum per tots. Ben aviat, més! POEMA VI Diuen que l’amor propi és el primer però quan me'l trepitgen tot es cau i es fa malbé. Veig el pou i tot es magnifica, tot dins meu claudica. Ja no vull sortir de dins, no vull saber res de fora, estic bé en mi mateix. No deixo de rumiar, p

Poema VII - Desitjant el moment

Avui us porto un nou poema que vaig elaborar entre el dimarts i el dimecres d'aquesta setmana. Explica la sensació que es té quan es desitja el moment de perdre els sentits i el temps. Com al ballar  on et deixes portar per la melodia i els sentiments. És el sexe mental, el que fem quan el desitgem i el que tenim abans de fer-ho amb la persona que estimem. Es recomana llegir escoltant la melodia de Chopin. Enllaç Youtube:  https://www.youtube.com/watch?v=9E6b3swbnWg Enllaç Spotify:  https://open.spotify.com/track/7n92QzQomRCLlciO14X0kd?si=Z_-ZaLuxQpiXYkzoEKz6vw Desitjant el moment Quan ens hem mirat tot ha canviat, L’univers s’ha fos i el temps s’ha parat, Només hi som tu i jo, Flotant i menjant-nos els ulls, desitjant el moment on perdem la ment. Que els llavis es coneguin, els braços s’abracin les olors s’ofeguin i les pors desapareguin. L'infinit es torna present, En una sola existència, En un sol moment, Que ens canvia la vida, L

Poema III - M'agradaves, però ja no m'agrades.

Benvinguts/des de nou a La Fulla En Blanc :) Us ha passat alguna vegada, que quan ereu més joves us vau enamorar de vista d'algú? És una sensació màgica i perillosa per igual. Depen de com fins i tot pot esdevenir decepcionant. Pel que podria haver estat i pel que mai va arribar a ser us deixo amb aquest poema de fa uns anys :) Creep - Radiohead  hhttps://www.youtube.com/watch?v=XFkzRNyygfk M'agradaves M'agradaves, Però ja no m'agrades. Ha passat el temps i hem canviat. Fa molts anys m'agradaves, tenies un no sé què Una aura especial que emanaves. Un vel de bellesa, innocència i tendresa especial. Però això ja ha quedat en l'oblit. És veritat, ho he de reconèixer, em vaig deixar portar, pel teu aspecte superficial. Però no era res més que una màscara, tot en tu era teatre, no vaig caure que la vida és això, una gran obra de teatre, On tots creiem que som grans estrelles, protagonistes plens de fans, likes i m'agrades, però només som un actor