Benvolguts lectors i lectores, us deixo el nou poema que he escrit arran del Relat "La Cova":)
Espero que us agradi!
The Smiths - There is a light that never goes out
POEMA V
Quan la ment es perdi
i els records s’apaguin
espero no oblidar-te.
Espero reconèixer el teu perfum,
Els teus ulls,
El teu somriure,
La teva veu..
La teva llum.
Espero mantenir la meva mirada,
que em reconeguis tal com era,
tal com et parlava,
tal com et petonejava,
tal com t’estimava.
Espero no perdre’m en els records,
i deixar de recordar-te,
perquè res em faria més trist
que veure’t sense mirar-te,
no saber pensar-te,
ni tampoc, estimar-te.
Necessito escriure ara que puc,
Ara, que encara me'n recordo de tot,
de tots els teus detalls,
les teves perfectes imperfeccions.
Ara, que encara et puc sentir,
que encara tinc temps.
Ara, que encara t’estimo.
Sé que un dia en una cova fosca m’endinsaré,
i tot acabarà en alguna part de l’oblit.
Tots els moments junts,
totes les carícies,
tots els somriures,
tot el que hem viscut.
T’escric perquè necessito dir-te,
com n’he estat de feliç al teu costat,
com t’he estimat.
Vull fer-te saber que res ho podrà canviar,
sempre t’estimaré.
Necessito que quan arribi el dia
en què ja no et reconegui,
em robis el somriure.
M’abracis i em diguis qui ets,
mil vegades i una altra,
les que faci falta
fins que me'n recordi,
encara que sigui només per un instant.
Perquè jo, amor meu,
mai vull oblidar-te.
Roger Tubau*
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada