Passa al contingut principal

Poema V: Espero no oblidar-te


Benvolguts lectors i lectores, us deixo el nou poema que he escrit arran del Relat "La Cova":)

Espero que us agradi!


The Smiths - There is a light that never goes out

POEMA V

Quan la ment es perdi
i els records s’apaguin
espero no oblidar-te.
Espero reconèixer el teu perfum,
Els teus ulls,
El teu somriure,
La teva veu..
La teva llum.


Espero mantenir la meva mirada,
que em reconeguis tal com era,
tal com et parlava,
tal com et petonejava,
tal com t’estimava.


Espero no perdre’m en els records,
i deixar de recordar-te,
perquè res em faria més trist
que veure’t sense mirar-te,
no saber pensar-te,
ni tampoc, estimar-te.


Necessito escriure ara que puc,
Ara, que encara me'n recordo de tot,
de tots els teus detalls,
les teves perfectes imperfeccions.
Ara, que encara et puc sentir,
que encara tinc temps.
Ara, que encara t’estimo.


Sé que un dia en una cova fosca m’endinsaré,
i tot acabarà en alguna part de l’oblit.
Tots els moments junts,
totes les carícies,
tots els somriures,
tot el que hem viscut.
T’escric perquè necessito dir-te,
com n’he estat de feliç al teu costat,
com t’he estimat.
Vull fer-te saber que res ho podrà canviar,
sempre t’estimaré.


Necessito que quan arribi el dia
en què ja no et reconegui,
em robis el somriure.
M’abracis i em diguis qui ets,
mil vegades i una altra,
les que faci falta
fins que me'n recordi,
encara que sigui només per un instant.
Perquè jo, amor meu,
mai vull oblidar-te.

Roger Tubau*

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Poema VI - L'Amor Propi

Després de força temps sense fer cap Post, hi torno amb un poema que vaig escriure fa uns mesos. L'amor propi, el que tots tenim i el que a vegades ens poden trencar les paraules, les situacions i els moments més absurds. L'amor propi és d'un mateix i, com a tal, mai ningú l'hauria de tocar. I nosaltres tampoc ens hauríem de deixar portar pels sentiments que inunden tot tan fàcilment. Estigueu com estigueu a l'hora de llegir aquest poema, no us quedeu amb el mal cos del pou. Més al contrari, ha de ser un reforçament per mirar que NO ens afectin aquesta mena de situacions fruit d'altres persones o, a vegades fins i tot, de nosaltres mateixos. Força i llum per tots. Ben aviat, més! POEMA VI Diuen que l’amor propi és el primer però quan me'l trepitgen tot es cau i es fa malbé. Veig el pou i tot es magnifica, tot dins meu claudica. Ja no vull sortir de dins, no vull saber res de fora, estic bé en mi mateix. No deixo de rumiar, p

Poema VII - Desitjant el moment

Avui us porto un nou poema que vaig elaborar entre el dimarts i el dimecres d'aquesta setmana. Explica la sensació que es té quan es desitja el moment de perdre els sentits i el temps. Com al ballar  on et deixes portar per la melodia i els sentiments. És el sexe mental, el que fem quan el desitgem i el que tenim abans de fer-ho amb la persona que estimem. Es recomana llegir escoltant la melodia de Chopin. Enllaç Youtube:  https://www.youtube.com/watch?v=9E6b3swbnWg Enllaç Spotify:  https://open.spotify.com/track/7n92QzQomRCLlciO14X0kd?si=Z_-ZaLuxQpiXYkzoEKz6vw Desitjant el moment Quan ens hem mirat tot ha canviat, L’univers s’ha fos i el temps s’ha parat, Només hi som tu i jo, Flotant i menjant-nos els ulls, desitjant el moment on perdem la ment. Que els llavis es coneguin, els braços s’abracin les olors s’ofeguin i les pors desapareguin. L'infinit es torna present, En una sola existència, En un sol moment, Que ens canvia la vida, L

Poesia experimental: Disseccionant el #HaikuChallenge

Benvolguts Lectors/es, com va l'estiu? Espero que tot genial :) Avui us porto l'explicació i funcionament del #HaikuChallenge, una petita dissecció del Challenge que vaig realitzar per instagram fa uns mesos.  Tot va començar quan fa uns mesos vaig publicar un poema breu intentant seguir l'estil dels tradicionals Haikus Japonesos. Pels que no sàpiguen que és un haiku, es tracta d'un poema de 3 versos breus on l'autor/a es basa en la sorpresa i l'embadaliment que produeix la contemplació de la natura i el temps.  La veritat és que no estic segur que els meus facin justícia  als japonesos però espero haver-m'he apropat en l'intent.  Un cop publicat el meu intent de haiku,  em va venir al cap l'idea fer-ne de nous basant-me en conceptes que fossin presents en el haiku inicial. I així va néixer el #Haikuchallenge, un intent de metapoesia si se la pot anomenar d'aquesta manera.  Aquest és el Haiku inicial que vaig penjar a Instagram