Passa al contingut principal

Poema IV - Com Tu i Jo

Benvolguts/des lectors/es, sé que alguns i algunes de vosaltres esteu desitjant llegir la segona part del relat de por La Redacció. La veritat és que va tenir molt bona acollida en el blog i tinc moltes ganes de publicar ja la segona part. Malauradament us haig de comunicar que el text encara no està polit del tot i m'agradaria deixar-lo ben maco perquè el pugueu gaudir com cal. De manera que haureu d'esperar una miqueta més. Durants aquestes setmanes, paral·lelament, he escrit altres cosetes que aniré publicant en els pròxims dies començant per avui mateix :)

Avui us vull compartir un poema que vaig escriure farà cosa de 2 o 3 mesos. Parla d'un amor perdut per haver comès algun error o l'error. És una introspecció en aquell sentiment d'angoixa al pensar que potser has perdut l'amor de la teva vida. I, al mateix temps, és una símbol per seguir endavant i lluitar ja que, potser en un temps, tornaràs a coincidir amb l'amor. :)

https://open.spotify.com/track/4pOnY9Cbr16N3w0yDkUae8


Com Tu i Jo

Ja ha passat molt de temps
Pero encara segueixo pensant en tu
Et vaig fallar i tu em vas deixar,

L’ultima vegada que ens vam veure,
Els nostres ulls es van trobar,
I en aquell iris brillant vaig recordar tot el que vas significar,
Com sempre em vas ajudar,
Com sempre vas ser el meu timó,
Com les teves paraules eren la direcció assenyada,
Com la teva mirada feia onejar les meves veles,
I junts buscavem el nostre tresor,
La X era el destí i el nostre somni el camí,

Tanco els ulls,
I torno a la realitat,
Vam ser i ara ja no som,
No després de tot.
Estic perdut en aquest oceà,
Sol, desorientat i sense horitzó.

El temps m’ha vençut i la sal m’ha dissolt,
A l’illa m’he quedat sol i la marea ha pujat,
Tants récords, m’han ofegat.

Recordo quan em deies:
Somriu, viu, plora,
deixa’t portar per la tendencia del oceà,
Pero mai deixis d’aixecar-te en cada onada i lluitar.
El món es de tots, pero ningú el viurà com tu i jo.
Junts ens farem grans, junts viurem més anys,
Junts, veurem com acaba el camí,
El nostre camí, el nostre destí.
Junts vam ser tant grans com el titanic,
Pero un iceberg ens va separar i ara hem naufragat,

Has refet la teva vida?
De tot cor desitjo que sí,
Jo encara nedo entre récords,
Vivint moments que no tornaran..

Tot i així he de seguir,
tornaré a somriure,
tornaré a plorar,
tornaré a lluitar,
tornaré a vençer,
tornaré a viure.

Buscaré per tots els ports,
Més enllá de l'horitzó i dels llocs imaginats,
fins que un día per fí,
t’aconseguiré trobar,
et podré abraçar, somriure,

estendre la mà i dir-te:
t’he trobat tant a faltar.

Amb un petó dels teus llavis ho tindré tot clar,
Res és més important que el nostre destí,
El nostre camí..
El que caminem junts, per terra mar i vent.
Caminarem, nedarem i volarem,
Sense oblidar mai que


El món es de tots, pero ningú el viurà com tu i jo.
Roger Tubau*


Imatge relacionada

Moltes gràcies per llegir :)

Si voleu estar informats per quan publiqui nous posts, podeu seguir-me amb el vostre mail i així rebreu la notificació pertinent cada vegada que faci una nova publicació :)

Ens veiem properament!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Poema VI - L'Amor Propi

Després de força temps sense fer cap Post, hi torno amb un poema que vaig escriure fa uns mesos. L'amor propi, el que tots tenim i el que a vegades ens poden trencar les paraules, les situacions i els moments més absurds. L'amor propi és d'un mateix i, com a tal, mai ningú l'hauria de tocar. I nosaltres tampoc ens hauríem de deixar portar pels sentiments que inunden tot tan fàcilment. Estigueu com estigueu a l'hora de llegir aquest poema, no us quedeu amb el mal cos del pou. Més al contrari, ha de ser un reforçament per mirar que NO ens afectin aquesta mena de situacions fruit d'altres persones o, a vegades fins i tot, de nosaltres mateixos. Força i llum per tots. Ben aviat, més! POEMA VI Diuen que l’amor propi és el primer però quan me'l trepitgen tot es cau i es fa malbé. Veig el pou i tot es magnifica, tot dins meu claudica. Ja no vull sortir de dins, no vull saber res de fora, estic bé en mi mateix. No deixo de rumiar, p

Poema VII - Desitjant el moment

Avui us porto un nou poema que vaig elaborar entre el dimarts i el dimecres d'aquesta setmana. Explica la sensació que es té quan es desitja el moment de perdre els sentits i el temps. Com al ballar  on et deixes portar per la melodia i els sentiments. És el sexe mental, el que fem quan el desitgem i el que tenim abans de fer-ho amb la persona que estimem. Es recomana llegir escoltant la melodia de Chopin. Enllaç Youtube:  https://www.youtube.com/watch?v=9E6b3swbnWg Enllaç Spotify:  https://open.spotify.com/track/7n92QzQomRCLlciO14X0kd?si=Z_-ZaLuxQpiXYkzoEKz6vw Desitjant el moment Quan ens hem mirat tot ha canviat, L’univers s’ha fos i el temps s’ha parat, Només hi som tu i jo, Flotant i menjant-nos els ulls, desitjant el moment on perdem la ment. Que els llavis es coneguin, els braços s’abracin les olors s’ofeguin i les pors desapareguin. L'infinit es torna present, En una sola existència, En un sol moment, Que ens canvia la vida, L

Poema III - M'agradaves, però ja no m'agrades.

Benvinguts/des de nou a La Fulla En Blanc :) Us ha passat alguna vegada, que quan ereu més joves us vau enamorar de vista d'algú? És una sensació màgica i perillosa per igual. Depen de com fins i tot pot esdevenir decepcionant. Pel que podria haver estat i pel que mai va arribar a ser us deixo amb aquest poema de fa uns anys :) Creep - Radiohead  hhttps://www.youtube.com/watch?v=XFkzRNyygfk M'agradaves M'agradaves, Però ja no m'agrades. Ha passat el temps i hem canviat. Fa molts anys m'agradaves, tenies un no sé què Una aura especial que emanaves. Un vel de bellesa, innocència i tendresa especial. Però això ja ha quedat en l'oblit. És veritat, ho he de reconèixer, em vaig deixar portar, pel teu aspecte superficial. Però no era res més que una màscara, tot en tu era teatre, no vaig caure que la vida és això, una gran obra de teatre, On tots creiem que som grans estrelles, protagonistes plens de fans, likes i m'agrades, però només som un actor