Poema IV - Com Tu i Jo

Benvolguts/des lectors/es, sé que alguns i algunes de vosaltres esteu desitjant llegir la segona part del relat de por La Redacció. La veritat és que va tenir molt bona acollida en el blog i tinc moltes ganes de publicar ja la segona part. Malauradament us haig de comunicar que el text encara no està polit del tot i m'agradaria deixar-lo ben maco perquè el pugueu gaudir com cal. De manera que haureu d'esperar una miqueta més. Durants aquestes setmanes, paral·lelament, he escrit altres cosetes que aniré publicant en els pròxims dies començant per avui mateix :)

Avui us vull compartir un poema que vaig escriure farà cosa de 2 o 3 mesos. Parla d'un amor perdut per haver comès algun error o l'error. És una introspecció en aquell sentiment d'angoixa al pensar que potser has perdut l'amor de la teva vida. I, al mateix temps, és una símbol per seguir endavant i lluitar ja que, potser en un temps, tornaràs a coincidir amb l'amor. :)

https://open.spotify.com/track/4pOnY9Cbr16N3w0yDkUae8

Com Tu i Jo

Ja ha passat molt de temps

Pero encara segueixo pensant en tu

Et vaig fallar i tu em vas deixar,

L’ultima vegada que ens vam veure,

Els nostres ulls es van trobar,

I en aquell iris brillant vaig recordar tot el que vas significar,

Com sempre em vas ajudar,

Com sempre vas ser el meu timó,

Com les teves paraules eren la direcció assenyada,

Com la teva mirada feia onejar les meves veles,

I junts buscavem el nostre tresor,

La X era el destí i el nostre somni el camí,

Tanco els ulls,

I torno a la realitat,

Vam ser i ara ja no som,

No després de tot.

Estic perdut en aquest oceà,

Sol, desorientat i sense horitzó.

El temps m’ha vençut i la sal m’ha dissolt,

A l’illa m’he quedat sol i la marea ha pujat,

Tants récords, m’han ofegat.

Recordo quan em deies:

Somriu, viu, plora,

deixa’t portar per la tendencia del oceà,

Pero mai deixis d’aixecar-te en cada onada i lluitar.

El món es de tots, pero ningú el viurà com tu i jo.

Junts ens farem grans, junts viurem més anys,

Junts, veurem com acaba el camí,

El nostre camí, el nostre destí.

Junts vam ser tant grans com el titanic,

Pero un iceberg ens va separar i ara hem naufragat,

Has refet la teva vida?

De tot cor desitjo que sí,

Jo encara nedo entre récords,

Vivint moments que no tornaran..

Tot i així he de seguir,

tornaré a somriure,

tornaré a plorar,

tornaré a lluitar,

tornaré a vençer,

tornaré a viure.

Buscaré per tots els ports,

Més enllá de l'horitzó i dels llocs imaginats,

fins que un día per fí,

t’aconseguiré trobar,

et podré abraçar, somriure,

estendre la mà i dir-te:

t’he trobat tant a faltar.

Amb un petó dels teus llavis ho tindré tot clar,

Res és més important que el nostre destí,

El nostre camí..

El que caminem junts, per terra mar i vent.

Caminarem, nedarem i volarem,

Sense oblidar mai que

El món es de tots, pero ningú el viurà com tu i jo.

Roger Tubau*

Moltes gràcies per llegir :)

Si voleu estar informats per quan publiqui nous posts, podeu seguir-me amb el vostre mail i així rebreu la notificació pertinent cada vegada que faci una nova publicació :)

Ens veiem properament!