Passa al contingut principal

Poema II - El camí de la fustració

Benvinguts/des novament a aquest blog :)

Avui us porto un poema escrit fa uns anys on vaig expressar aquella sensació de frustració que tots hem sentit alguna vegada. El més sorprenent, i el que sempre m'ha meravellat és la capacitat d'imposar-se davant els obstacles per seguir endavant i aconseguir, finalment, el propòsit marcat.

Dedicat a tots aquells moments que ens hàgim pogut sentir perduts/des en el camí de la vida :)


El camí de la Fustració
Frustració i res més que frustració,
És el que sents quan mires més enllà de l'horitzó,
I saps què per molt que caminis no arribaràs
Al lloc on volies abraçar el somni.

Frustració i tant sols frustració,
És el que sents quan es tanca l'habitació,
Et quedes en la profunda foscor,
I no pots pensar en res més que en el motiu de tanta desesperació.

Frustració, que és aquest sentiment?
Aquest dolç remordiment
Que vaga dins teu
I encén la fúria del vent.

Emporta-te'l, apaga'l, nega'l
Llença'l, vomita'l, desfés-te'n
Buida'l, treu-te'l, transforma'l,
La intenció t'ofega en cada segon
Però com, com ho fas?
Com te n'oblides?

Fins no fa molt era una pregunta sense solució
Però algú que no recordo em va portar la raó..

Si et sents sol davant l'horitzó..
Crea-te'n un en la teva imaginació ,
On tot sigui possible o inclús millor.

Si se't tanquen totes les portes de l'habitació
I no veus cap sortida en la foscor..
Busca la il·luminació, com un encenedor,
Fes el que sigui per viure en profunda esplendor,
I veuràs com una sortida se t'obrirà davant teu.

Si t'envaeix aquest sentiment, aquesta sensació,
Busca l'alegria de la brisa del vent
L'aigua et donarà tota la ment,
La terra el pressentiment,
I el foc tota la passió del moment.

Si fas això, res et farà caure,
I seguiràs fent camí sense que et destorbin el pensament.
Roger Tubau*



Moltes gràcies per llegir ;)

Si voleu estar informats per quan publiqui nous post, podeu seguir-me a través del vostre mail i així rebreu la notificació pertinent cada vegada que faci una nova publicació :)

Ens veiem Properament!



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Escorpí

Avui us porto la primera part d'una mini novel·la negre que he escrit. Espero que us agradi i que tingueu ganes de seguir les aventures del Detectiu John Morgan. Molta força a tothom i a seguir endavant :) Es podria dir que tot va començar un 3 d'octubre de l'any 1970 al matí amb una trucada de telèfon: - Aquí Detectiu Morgan, Comissaria de Los Angeles digui? Si... Ahà... D'acord.. i l'adreça és?... Perfecte doncs ara anem cap allà. – Penja el telèfon. Des que havia sonat el telèfon havia estat escoltant i parant tota l'atenció possible. Feia temps que esperava que passés alguna cosa i potser amb aquella trucada la meva avorrida vida a la comissaria fent informes faria per fi un gir de 180º. - Mike, deixa el que estiguis fent i vine amb mi, tenim un cas. - Si senyor! Un cas d'homicidi, senyor? - No t'emocionis noi! Encara és incert. La nostra feina serà analitzar l'escena i descobrir si es tracta d'un homicidi o no. Agafa les c...

Poema VII - Desitjant el moment

Avui us porto un nou poema que vaig elaborar entre el dimarts i el dimecres d'aquesta setmana. Explica la sensació que es té quan es desitja el moment de perdre els sentits i el temps. Com al ballar  on et deixes portar per la melodia i els sentiments. És el sexe mental, el que fem quan el desitgem i el que tenim abans de fer-ho amb la persona que estimem. Es recomana llegir escoltant la melodia de Chopin. Enllaç Youtube:  https://www.youtube.com/watch?v=9E6b3swbnWg Enllaç Spotify:  https://open.spotify.com/track/7n92QzQomRCLlciO14X0kd?si=Z_-ZaLuxQpiXYkzoEKz6vw Desitjant el moment Quan ens hem mirat tot ha canviat, L’univers s’ha fos i el temps s’ha parat, Només hi som tu i jo, Flotant i menjant-nos els ulls, desitjant el moment on perdem la ment. Que els llavis es coneguin, els braços s’abracin les olors s’ofeguin i les pors desapareguin. L'infinit es torna present, En una sola existència, En un sol moment, Que ens canvia la vid...

(CAST) Poema VIII - TE DIRÍA QUE TE QUIERO

Bon Any Nou 2020!!! Avui us porto un senzill poema escrit recentment en castellà. A vegades surt en un idioma i a vegades surt en un altre, coses de l'inspiració ;) espero que us agradi a tot/es! Una forta abraçada!! Te diria que te quiero Si tan solo pudiera abrazarte, olerte el pelo y mirarte, te diría que te quiero como nadie más supo, y que te amo más de lo que nadie pudo.  Pero ahora estás tan lejos, que mis manos no te alcanzan, mis miradas no te miran y mi corazón no te siente. Ven y háblame, tócame y besame hasta que el mundo reviva y esta condena termine. Libérame de los recuerdos olvidados para que te siga soñando como el día que reviví, al escucharte decir sí. Ámame hasta el fin de los días, porque mi amor arde, por volver a alcanzarte, mirarte y amarte. Roger Tubau* --------------------------- Si voleu estar informats per quan publiqui nous posts, podeu seguir-me a Instagram https://www.instagram.com...