Benvinguts/des novament a aquest blog :)
Avui us porto un poema escrit fa uns anys on vaig expressar aquella sensació de frustració que tots hem sentit alguna vegada. El més sorprenent, i el que sempre m'ha meravellat és la capacitat d'imposar-se davant els obstacles per seguir endavant i aconseguir, finalment, el propòsit marcat.
Dedicat a tots aquells moments que ens hàgim pogut sentir perduts/des en el camí de la vida :)
Avui us porto un poema escrit fa uns anys on vaig expressar aquella sensació de frustració que tots hem sentit alguna vegada. El més sorprenent, i el que sempre m'ha meravellat és la capacitat d'imposar-se davant els obstacles per seguir endavant i aconseguir, finalment, el propòsit marcat.
Dedicat a tots aquells moments que ens hàgim pogut sentir perduts/des en el camí de la vida :)
El camí de la Fustració
Frustració i res més que frustració,
És el que sents quan mires més enllà de l'horitzó,
I saps què per molt que caminis no arribaràs
Al lloc on volies abraçar el somni.
Frustració i tant sols frustració,
És el que sents quan es tanca l'habitació,
Et quedes en la profunda foscor,
I no pots pensar en res més que en el motiu de tanta desesperació.
Frustració, que és aquest sentiment?
Aquest dolç remordiment
Que vaga dins teu
I encén la fúria del vent.
Emporta-te'l, apaga'l, nega'l
Llença'l, vomita'l, desfés-te'n
Buida'l, treu-te'l, transforma'l,
La intenció t'ofega en cada segon
Però com, com ho fas?
Com te n'oblides?
Fins no fa molt era una pregunta sense solució
Però algú que no recordo em va portar la raó..
Si et sents sol davant l'horitzó..
Crea-te'n un en la teva imaginació ,
On tot sigui possible o inclús millor.
Si se't tanquen totes les portes de l'habitació
I no veus cap sortida en la foscor..
Busca la il·luminació, com un encenedor,
Fes el que sigui per viure en profunda esplendor,
I veuràs com una sortida se t'obrirà davant teu.
Si t'envaeix aquest sentiment, aquesta sensació,
Busca l'alegria de la brisa del vent
L'aigua et donarà tota la ment,
La terra el pressentiment,
I el foc tota la passió del moment.
Si fas això, res et farà caure,
I seguiràs fent camí sense que et destorbin el pensament.
És el que sents quan mires més enllà de l'horitzó,
I saps què per molt que caminis no arribaràs
Al lloc on volies abraçar el somni.
Frustració i tant sols frustració,
És el que sents quan es tanca l'habitació,
Et quedes en la profunda foscor,
I no pots pensar en res més que en el motiu de tanta desesperació.
Frustració, que és aquest sentiment?
Aquest dolç remordiment
Que vaga dins teu
I encén la fúria del vent.
Emporta-te'l, apaga'l, nega'l
Llença'l, vomita'l, desfés-te'n
Buida'l, treu-te'l, transforma'l,
La intenció t'ofega en cada segon
Però com, com ho fas?
Com te n'oblides?
Fins no fa molt era una pregunta sense solució
Però algú que no recordo em va portar la raó..
Si et sents sol davant l'horitzó..
Crea-te'n un en la teva imaginació ,
On tot sigui possible o inclús millor.
Si se't tanquen totes les portes de l'habitació
I no veus cap sortida en la foscor..
Busca la il·luminació, com un encenedor,
Fes el que sigui per viure en profunda esplendor,
I veuràs com una sortida se t'obrirà davant teu.
Si t'envaeix aquest sentiment, aquesta sensació,
Busca l'alegria de la brisa del vent
L'aigua et donarà tota la ment,
La terra el pressentiment,
I el foc tota la passió del moment.
Si fas això, res et farà caure,
I seguiràs fent camí sense que et destorbin el pensament.
Roger Tubau*
Moltes gràcies per llegir ;)
Si voleu estar informats per quan publiqui nous post, podeu seguir-me a través del vostre mail i així rebreu la notificació pertinent cada vegada que faci una nova publicació :)
Ens veiem Properament!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada