Per començar aquest Blog, he considerat essencial penjar el primer poema que vaig escriure amb 17 anys durant la meva etapa en el batxiller. En aquella època les classes de literatura Castellana i la devoció de la nostra mestra a l'escola Garbí va ser una autèntica font d'inspiració per mi. Moltes gràcies per transmetre amb tanta vocació i admiració la vida i obra els grans autors de la literatura :)
Gaudiu :)
Tants finals feliços,
Tantes melodies inacabades,
Tants somnis desitjats,
Tants tresors buscats,
Tants ulls anhelats,
Tants desitjos inacabats..
He vist tantes coses més enllà d'aquest món,
D'aquest univers, d'aquesta dimensió,
de la meva imaginació...
Tantes coses he vist ..que ja pensava
Que ho havia vist tot,
però, en absolut podia veure això
el destí..
Gaudiu :)
Un sol destí
He vist tants somriures plàcids,
Tants finals feliços,
Tantes melodies inacabades,
Tants somnis desitjats,
Tants tresors buscats,
Tants ulls anhelats,
Tants desitjos inacabats..
He vist tantes coses més enllà d'aquest món,
D'aquest univers, d'aquesta dimensió,
de la meva imaginació...
Tantes coses he vist ..que ja pensava
Que ho havia vist tot,
però, en absolut podia veure això
el destí..
El fil d'aquest camí
M'havia reservat un petit bocí,
Tan petit i valuós
Que sense aquest, res tindria
sentit en un món preciós.
I No m'hauria fixat en ell si no fos..
per la pedra que em va fer caure al fos,
Observant en la llum dels fons
hi veig un bocí lluminós,
un petit cristall sense fi,
Que emet una intensa llum per mi.
M'havia reservat un petit bocí,
Tan petit i valuós
Que sense aquest, res tindria
sentit en un món preciós.
I No m'hauria fixat en ell si no fos..
per la pedra que em va fer caure al fos,
Observant en la llum dels fons
hi veig un bocí lluminós,
un petit cristall sense fi,
Que emet una intensa llum per mi.
Ja la veig ...
És esperança que em fa tornar al bon camí,
On tot reneix una altra vegada.
Herbes verdes han crescut, els ocells novament volen,
les abelles treballen.
Nova vida està brotant.
És esperança que em fa tornar al bon camí,
On tot reneix una altra vegada.
Herbes verdes han crescut, els ocells novament volen,
les abelles treballen.
Nova vida està brotant.
Creia que mai més veuria un paisatge com aquest ,
On tot es mou per un segon camí ,
Que s'ha unit al primer, i junts ,
Entomen un nou destí,
On tot el que s'ha vist,
I el que queda per veure no té fi.
On tot es mou per un segon camí ,
Que s'ha unit al primer, i junts ,
Entomen un nou destí,
On tot el que s'ha vist,
I el que queda per veure no té fi.
Els raigs de sol inunden les plantes i els mars ,
I la vida sembla que màgicament ha tornat.
Un nou principi per tot, per cada cosa,
On l'esperança és la llum del sol,
I el principi les gotes d'aigua.
I la vida sembla que màgicament ha tornat.
Un nou principi per tot, per cada cosa,
On l'esperança és la llum del sol,
I el principi les gotes d'aigua.
Davant d'això que els nostres ulls
Plorosos contemplen,
Et faig la pregunta final:
Vols venir amb mi,
En aquest nou món sense fi,
On tot té llum i vida per fi?
I és llavors, sols llavors,
Quan ens sentim il·luminats per un sol destí.
Plorosos contemplen,
Et faig la pregunta final:
Vols venir amb mi,
En aquest nou món sense fi,
On tot té llum i vida per fi?
I és llavors, sols llavors,
Quan ens sentim il·luminats per un sol destí.
Roger Tubau*
Moltes gràcies per llegir :)
Ens veiem properament!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada