Passa al contingut principal

Poema I, escrit amb 17 anys.

Per començar aquest Blog, he considerat essencial penjar el primer poema que vaig escriure amb 17 anys durant la meva etapa en el batxiller. En aquella època les classes de literatura Castellana i la devoció de la nostra mestra a l'escola Garbí va ser una autèntica font d'inspiració per mi. Moltes gràcies per transmetre amb tanta vocació i admiració la vida i obra els grans autors de la literatura :)

Gaudiu :)
Un sol destí


He vist tants somriures plàcids,

Tants finals feliços,

Tantes melodies inacabades,

Tants somnis desitjats,

Tants tresors buscats,

Tants ulls anhelats,

Tants desitjos inacabats..

He vist tantes coses més enllà d'aquest món,

D'aquest univers, d'aquesta dimensió,

de la meva imaginació...

Tantes coses he vist ..que ja pensava

Que ho havia vist tot,

però, en absolut podia veure això

el destí..


El fil d'aquest camí

M'havia reservat un petit bocí,

Tan petit i valuós

Que sense aquest, res tindria

sentit en un món preciós.

I No m'hauria fixat en ell si no fos..

per la pedra que em va fer caure al fos,

Observant en la llum dels fons

hi veig un bocí lluminós,

un petit cristall sense fi,

Que emet una intensa llum per mi.


Ja la veig ...

És esperança que em fa tornar al bon camí,

On tot reneix una altra vegada.

Herbes verdes han crescut, els ocells novament volen,

les abelles treballen.

Nova vida està brotant.


Creia que mai més veuria un paisatge com aquest ,

On tot es mou per un segon camí ,

Que s'ha unit al primer, i junts ,

Entomen un nou destí,

On tot el que s'ha vist,

I el que queda per veure no  fi.


Els raigs de sol inunden les plantes i els mars ,

I la vida sembla que màgicament ha tornat.

Un nou principi per tot, per cada cosa,

On l'esperança és la llum del sol,

I el principi les gotes d'aigua.


Davant d'això que els nostres ulls

Plorosos contemplen,

Et faig la pregunta final:

Vols venir amb mi,

En aquest nou món sense fi,

On tot té llum i vida per fi?

I és llavors, sols llavors,

Quan ens sentim il·luminats per un sol destí.

Roger Tubau*


Moltes gràcies per llegir :)

Ens veiem properament!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Escorpí

Avui us porto la primera part d'una mini novel·la negre que he escrit. Espero que us agradi i que tingueu ganes de seguir les aventures del Detectiu John Morgan. Molta força a tothom i a seguir endavant :) Es podria dir que tot va començar un 3 d'octubre de l'any 1970 al matí amb una trucada de telèfon: - Aquí Detectiu Morgan, Comissaria de Los Angeles digui? Si... Ahà... D'acord.. i l'adreça és?... Perfecte doncs ara anem cap allà. – Penja el telèfon. Des que havia sonat el telèfon havia estat escoltant i parant tota l'atenció possible. Feia temps que esperava que passés alguna cosa i potser amb aquella trucada la meva avorrida vida a la comissaria fent informes faria per fi un gir de 180º. - Mike, deixa el que estiguis fent i vine amb mi, tenim un cas. - Si senyor! Un cas d'homicidi, senyor? - No t'emocionis noi! Encara és incert. La nostra feina serà analitzar l'escena i descobrir si es tracta d'un homicidi o no. Agafa les c...

Poema VII - Desitjant el moment

Avui us porto un nou poema que vaig elaborar entre el dimarts i el dimecres d'aquesta setmana. Explica la sensació que es té quan es desitja el moment de perdre els sentits i el temps. Com al ballar  on et deixes portar per la melodia i els sentiments. És el sexe mental, el que fem quan el desitgem i el que tenim abans de fer-ho amb la persona que estimem. Es recomana llegir escoltant la melodia de Chopin. Enllaç Youtube:  https://www.youtube.com/watch?v=9E6b3swbnWg Enllaç Spotify:  https://open.spotify.com/track/7n92QzQomRCLlciO14X0kd?si=Z_-ZaLuxQpiXYkzoEKz6vw Desitjant el moment Quan ens hem mirat tot ha canviat, L’univers s’ha fos i el temps s’ha parat, Només hi som tu i jo, Flotant i menjant-nos els ulls, desitjant el moment on perdem la ment. Que els llavis es coneguin, els braços s’abracin les olors s’ofeguin i les pors desapareguin. L'infinit es torna present, En una sola existència, En un sol moment, Que ens canvia la vid...

(CAST) Poema VIII - TE DIRÍA QUE TE QUIERO

Bon Any Nou 2020!!! Avui us porto un senzill poema escrit recentment en castellà. A vegades surt en un idioma i a vegades surt en un altre, coses de l'inspiració ;) espero que us agradi a tot/es! Una forta abraçada!! Te diria que te quiero Si tan solo pudiera abrazarte, olerte el pelo y mirarte, te diría que te quiero como nadie más supo, y que te amo más de lo que nadie pudo.  Pero ahora estás tan lejos, que mis manos no te alcanzan, mis miradas no te miran y mi corazón no te siente. Ven y háblame, tócame y besame hasta que el mundo reviva y esta condena termine. Libérame de los recuerdos olvidados para que te siga soñando como el día que reviví, al escucharte decir sí. Ámame hasta el fin de los días, porque mi amor arde, por volver a alcanzarte, mirarte y amarte. Roger Tubau* --------------------------- Si voleu estar informats per quan publiqui nous posts, podeu seguir-me a Instagram https://www.instagram.com...