Passa al contingut principal

El full en blanc


Full en blanc, copa de vidre amb 2 ditets de bon bourbon del qual prenc en ocasions especials, dos glaçons de gel acabats de treure del congelador i un paquet de tabac de la marca Lucky strike que tant m’agrada. Tot està preparat per començar a escriure.
Però el temps passa i cap idea sorgeix. Mentre intento pensar sobre que escriure m’adono que tot en l'habitació és de color gris. Ja era així abans o sóc jo que ja no veig res clar?
Cap element, cap detall, reflex o tènue rastre de llum em crida o em produeix inspiració. Fins i tot el temps està gris avui també. Ara que hi penso, fa dies que no surt el sol. Últimament tot el món sembla gris.
Tot el que intento és inútil. Ja no em reconec.
Sols tinc un full en blanc, una copa de vidre amb 2 ditets de bon bourbon del que prenia en ocasions especials, dos glaçons de gel ja desfets i un paquet mig buit de tabac de la marca Lucky strike que tant m’agradava. Ho intento, tant de bo fos igual de productiu com abans, però ni les lletres, ni les paraules, ni les oracions, ni els paràgrafs... ni tan sols les idees, apareixen màgicament a l'aire i entren a la meva ment com solien fer-ho. Sempre he escrit segons em sorgia la inspiració. Solia ser com si obrís una aixeta i begués d’una font de paraules, frases i paràgrafs lúcids i inacabables que s'omplien en el full en blanc. I sembla que ara, després de tot, he perdut la meva inspiració. Són ja molts anys des que vaig escriure i publicar les últimes 3 lletres màgiques amb el seu punt final. He viscut en tranquil·litat i abundància: amb multitud de copes i còctels, glaçons de gel, botelles de bourbon dels que prenia en ocasions especials i paquets de tabac de la marca Lucky strike que tant m’agradava.
I tanmateix, el full en blanc segueix esperant ser escrit.

Roger Tubau*




Moltes gràcies per llegir :)


Ens veiem properament!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Poema VI - L'Amor Propi

Després de força temps sense fer cap Post, hi torno amb un poema que vaig escriure fa uns mesos. L'amor propi, el que tots tenim i el que a vegades ens poden trencar les paraules, les situacions i els moments més absurds. L'amor propi és d'un mateix i, com a tal, mai ningú l'hauria de tocar. I nosaltres tampoc ens hauríem de deixar portar pels sentiments que inunden tot tan fàcilment. Estigueu com estigueu a l'hora de llegir aquest poema, no us quedeu amb el mal cos del pou. Més al contrari, ha de ser un reforçament per mirar que NO ens afectin aquesta mena de situacions fruit d'altres persones o, a vegades fins i tot, de nosaltres mateixos. Força i llum per tots. Ben aviat, més! POEMA VI Diuen que l’amor propi és el primer però quan me'l trepitgen tot es cau i es fa malbé. Veig el pou i tot es magnifica, tot dins meu claudica. Ja no vull sortir de dins, no vull saber res de fora, estic bé en mi mateix. No deixo de rumiar, p

Poema VII - Desitjant el moment

Avui us porto un nou poema que vaig elaborar entre el dimarts i el dimecres d'aquesta setmana. Explica la sensació que es té quan es desitja el moment de perdre els sentits i el temps. Com al ballar  on et deixes portar per la melodia i els sentiments. És el sexe mental, el que fem quan el desitgem i el que tenim abans de fer-ho amb la persona que estimem. Es recomana llegir escoltant la melodia de Chopin. Enllaç Youtube:  https://www.youtube.com/watch?v=9E6b3swbnWg Enllaç Spotify:  https://open.spotify.com/track/7n92QzQomRCLlciO14X0kd?si=Z_-ZaLuxQpiXYkzoEKz6vw Desitjant el moment Quan ens hem mirat tot ha canviat, L’univers s’ha fos i el temps s’ha parat, Només hi som tu i jo, Flotant i menjant-nos els ulls, desitjant el moment on perdem la ment. Que els llavis es coneguin, els braços s’abracin les olors s’ofeguin i les pors desapareguin. L'infinit es torna present, En una sola existència, En un sol moment, Que ens canvia la vida, L

Poema III - M'agradaves, però ja no m'agrades.

Benvinguts/des de nou a La Fulla En Blanc :) Us ha passat alguna vegada, que quan ereu més joves us vau enamorar de vista d'algú? És una sensació màgica i perillosa per igual. Depen de com fins i tot pot esdevenir decepcionant. Pel que podria haver estat i pel que mai va arribar a ser us deixo amb aquest poema de fa uns anys :) Creep - Radiohead  hhttps://www.youtube.com/watch?v=XFkzRNyygfk M'agradaves M'agradaves, Però ja no m'agrades. Ha passat el temps i hem canviat. Fa molts anys m'agradaves, tenies un no sé què Una aura especial que emanaves. Un vel de bellesa, innocència i tendresa especial. Però això ja ha quedat en l'oblit. És veritat, ho he de reconèixer, em vaig deixar portar, pel teu aspecte superficial. Però no era res més que una màscara, tot en tu era teatre, no vaig caure que la vida és això, una gran obra de teatre, On tots creiem que som grans estrelles, protagonistes plens de fans, likes i m'agrades, però només som un actor