Passa al contingut principal

El full en blanc


Full en blanc, copa de vidre amb 2 ditets de bon bourbon del qual prenc en ocasions especials, dos glaçons de gel acabats de treure del congelador i un paquet de tabac de la marca Lucky strike que tant m’agrada. Tot està preparat per començar a escriure.
Però el temps passa i cap idea sorgeix. Mentre intento pensar sobre que escriure m’adono que tot en l'habitació és de color gris. Ja era així abans o sóc jo que ja no veig res clar?
Cap element, cap detall, reflex o tènue rastre de llum em crida o em produeix inspiració. Fins i tot el temps està gris avui també. Ara que hi penso, fa dies que no surt el sol. Últimament tot el món sembla gris.
Tot el que intento és inútil. Ja no em reconec.
Sols tinc un full en blanc, una copa de vidre amb 2 ditets de bon bourbon del que prenia en ocasions especials, dos glaçons de gel ja desfets i un paquet mig buit de tabac de la marca Lucky strike que tant m’agradava. Ho intento, tant de bo fos igual de productiu com abans, però ni les lletres, ni les paraules, ni les oracions, ni els paràgrafs... ni tan sols les idees, apareixen màgicament a l'aire i entren a la meva ment com solien fer-ho. Sempre he escrit segons em sorgia la inspiració. Solia ser com si obrís una aixeta i begués d’una font de paraules, frases i paràgrafs lúcids i inacabables que s'omplien en el full en blanc. I sembla que ara, després de tot, he perdut la meva inspiració. Són ja molts anys des que vaig escriure i publicar les últimes 3 lletres màgiques amb el seu punt final. He viscut en tranquil·litat i abundància: amb multitud de copes i còctels, glaçons de gel, botelles de bourbon dels que prenia en ocasions especials i paquets de tabac de la marca Lucky strike que tant m’agradava.
I tanmateix, el full en blanc segueix esperant ser escrit.

Roger Tubau*




Moltes gràcies per llegir :)


Ens veiem properament!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Escorpí

Avui us porto la primera part d'una mini novel·la negre que he escrit. Espero que us agradi i que tingueu ganes de seguir les aventures del Detectiu John Morgan. Molta força a tothom i a seguir endavant :) Es podria dir que tot va començar un 3 d'octubre de l'any 1970 al matí amb una trucada de telèfon: - Aquí Detectiu Morgan, Comissaria de Los Angeles digui? Si... Ahà... D'acord.. i l'adreça és?... Perfecte doncs ara anem cap allà. – Penja el telèfon. Des que havia sonat el telèfon havia estat escoltant i parant tota l'atenció possible. Feia temps que esperava que passés alguna cosa i potser amb aquella trucada la meva avorrida vida a la comissaria fent informes faria per fi un gir de 180º. - Mike, deixa el que estiguis fent i vine amb mi, tenim un cas. - Si senyor! Un cas d'homicidi, senyor? - No t'emocionis noi! Encara és incert. La nostra feina serà analitzar l'escena i descobrir si es tracta d'un homicidi o no. Agafa les c...

Poema VII - Desitjant el moment

Avui us porto un nou poema que vaig elaborar entre el dimarts i el dimecres d'aquesta setmana. Explica la sensació que es té quan es desitja el moment de perdre els sentits i el temps. Com al ballar  on et deixes portar per la melodia i els sentiments. És el sexe mental, el que fem quan el desitgem i el que tenim abans de fer-ho amb la persona que estimem. Es recomana llegir escoltant la melodia de Chopin. Enllaç Youtube:  https://www.youtube.com/watch?v=9E6b3swbnWg Enllaç Spotify:  https://open.spotify.com/track/7n92QzQomRCLlciO14X0kd?si=Z_-ZaLuxQpiXYkzoEKz6vw Desitjant el moment Quan ens hem mirat tot ha canviat, L’univers s’ha fos i el temps s’ha parat, Només hi som tu i jo, Flotant i menjant-nos els ulls, desitjant el moment on perdem la ment. Que els llavis es coneguin, els braços s’abracin les olors s’ofeguin i les pors desapareguin. L'infinit es torna present, En una sola existència, En un sol moment, Que ens canvia la vid...

(CAST) Poema VIII - TE DIRÍA QUE TE QUIERO

Bon Any Nou 2020!!! Avui us porto un senzill poema escrit recentment en castellà. A vegades surt en un idioma i a vegades surt en un altre, coses de l'inspiració ;) espero que us agradi a tot/es! Una forta abraçada!! Te diria que te quiero Si tan solo pudiera abrazarte, olerte el pelo y mirarte, te diría que te quiero como nadie más supo, y que te amo más de lo que nadie pudo.  Pero ahora estás tan lejos, que mis manos no te alcanzan, mis miradas no te miran y mi corazón no te siente. Ven y háblame, tócame y besame hasta que el mundo reviva y esta condena termine. Libérame de los recuerdos olvidados para que te siga soñando como el día que reviví, al escucharte decir sí. Ámame hasta el fin de los días, porque mi amor arde, por volver a alcanzarte, mirarte y amarte. Roger Tubau* --------------------------- Si voleu estar informats per quan publiqui nous posts, podeu seguir-me a Instagram https://www.instagram.com...