Full en blanc, copa de vidre amb 2 ditets de bon bourbon del qual prenc en ocasions especials, dos glaçons de gel acabats de treure del congelador i un paquet de tabac de la marca Lucky strike que tant m’agrada. Tot està preparat per començar a escriure.
Però el temps passa i cap idea sorgeix. Mentre intento pensar sobre que escriure m’adono que tot en l'habitació és de color gris.
Ja era així abans o sóc jo que ja no veig res clar?
Cap element, cap detall, reflex o tènue rastre de llum em crida o em produeix inspiració. Fins i tot el temps està gris avui també. Ara
que hi penso, fa dies que no surt el sol. Últimament tot el món sembla gris.
Tot el que intento és inútil. Ja no em reconec.
Sols tinc un full en blanc, una copa de vidre
amb 2 ditets de bon bourbon del que prenia en ocasions especials, dos glaçons
de gel ja desfets i un paquet mig buit de tabac de la marca Lucky strike que tant
m’agradava. Ho intento, tant de bo fos igual de productiu com abans, però ni les
lletres, ni les paraules, ni les oracions, ni els paràgrafs... ni tan sols les
idees, apareixen màgicament a l'aire i entren a la meva ment com solien fer-ho. Sempre he escrit segons em sorgia la
inspiració. Solia ser com si obrís una aixeta i begués d’una font de paraules,
frases i paràgrafs lúcids i inacabables que s'omplien en el full en blanc. I sembla que ara, després de tot, he perdut la
meva inspiració. Són ja molts anys des que vaig escriure i publicar les últimes
3 lletres màgiques amb el seu punt final. He viscut en tranquil·litat i abundància: amb multitud de copes i còctels, glaçons de gel, botelles de bourbon dels que
prenia en ocasions especials i paquets de tabac de la marca Lucky strike que tant m’agradava.
I tanmateix, el full en blanc segueix
esperant ser escrit.
Roger Tubau*
Moltes gràcies per llegir :)
Ens veiem properament!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada