La Fulla en Blanc

Avui us porto un nou poema que vaig elaborar entre el dimarts i el dimecres d'aquesta setmana. Explica la sensació que es té quan es desitja el moment de perdre els sentits i el temps. Com al ballar  on et deixes portar per la melodia i els sentiments. És el sexe mental, el que fem quan el desitgem i el que tenim abans de fer-ho amb la persona que estimem. Es recomana llegir escoltant la melodia de Chopin. Enllaç Youtube:  https://www.youtube.com/watch?v=9E6b3swbnWg Enllaç Spotify:  https://open.spotify.com/track/7n92QzQomRCLlciO14X0kd?si=Z_-ZaLuxQpiXYkzoEKz6vw Desitjant el moment Quan ens hem mirat tot ha canviat, L’univers s’ha fos i el temps s’ha parat, Només hi som tu i jo, Flotant i menjant-nos els ulls, desitjant el moment on perdem la ment. Que els llavis es coneguin, els braços s’abracin les olors s’ofeguin i les pors desapareguin. L'infinit es torna present, En una sola existència, En un sol moment, Que ens canvia la vid...

Hi havia una vegada dues germanes que vivien a prop de la Fageda d'en Jordà. Dues germanes que no s'assemblaven en res. La germana gran, la Gemma, era alta, esvelta, atractiva i tenia uns cabells d'or lluents com el sol; la germana petita, la Clàudia, era baixeta, rodoneta, amb nas de panotxa i tenia uns cabells negres i grisos com el carbó cremat. Des de ben petites havien tingut bona relació aparentment, però el cert és que batallaven contínuament entre elles per les seves gelosies i complexos. La Gemma, tot i ser més atractiva que el dia, no tenia èxit amb els nois. Per ells resultava massa atractiva. Fins a tal punt que els era inaccessible i els que no pensaven que ho fos se sentien massa intimidats per a parlar-hi. Sovint per aconseguir la seva atenció parlaven amb la Clàudia, la seva germana. Ella era una noia molt dòcil i de fàcil tracte, la seva actitud acabava desbordant les intencions inicials dels nois que s'hi acostaven i tots inevitablement cedie...